Impacte en la relació-mare infantil
Estudis experimentals han demostrat que per als individus que van establir un vincle proper durant la infància, l'administració d'oxitocina fa que els seus records de les seves mares semblin més afectuosos i atents. Per contra, per a aquells que van experimentar una relació relativament distant amb les seves mares durant la infància, l'oxitocina en realitat intensifica aquests records negatius.
Regulació de la secreció
La secreció d'oxitocina està regulada principalment per reflexos neuronals. Quan un nadó succiona el mugró, els senyals sensorials es transmeten als nuclis supraòptics i paraventriculars de l'hipotàlem, provocant l'alliberament d'oxitocina. Aquest alliberament indueix l'ejecció de llet de les glàndules mamàries-un procés conegut com a reflex d'ejecció de llet-que es classifica com a reflex neuroendocrí. Sobre aquesta base, es poden establir reflexos condicionats; en conseqüència, estímuls com el so del plor d'un nadó o l'acte d'acariciar-lo també poden desencadenar l'ejecció de llet.
Durant el part, la compressió i l'estirament del coll uterí i la vagina estimulen reflexivament la secreció d'oxitocina, facilitant així el procés de lliurament. Tot i que l'oxitocina estimula les contraccions uterines, no és l'únic o decisiu responsable d'iniciar les contraccions que desencadenen el part. A més, els estats emocionals-com ara la por o l'ansietat-poden inhibir la secreció d'oxitocina.